La crisi que està patint Catalunya en tots els terrenys (polític, cultural, lingüístic econòmic i social), així com l’espoli continuat a què ens sotmet l’estat espanyol i la seva clara voluntat de fer-nos desaparèixer com a nació, fa urgent i imprescindible un canvi polític radical que ens porti a la independència, la regeneració i la recuperació de la confiança polítiques.
En aquest sentit, les moltes reeixides accions promogudes en els darrers temps han col•laborat decisivament a fer que la independència estigui en la centralitat del debat polític i que es plantegi com a única solució viable per a la nostra nació. Però una solució que no podrà fer-se efectiva si no és amb la implicació de tot el poble català mobilitzat i compromès.
És per tot això que ara cal que, tots aquells que tenim l’objectiu que la nostra nació formi part del concert de les nacions lliures del món, deixem provisionalment de banda les nostres diferències i ens unim superant les nostres diferències polítiques, culturals i socials per aconseguir una majoria parlamentària per proclamar la independència de la nostra nació.
Us convidem doncs a sumar-vos a aquest manifest de suport a la constitució d’un moviment unitari per la creació d’una alternativa electoral independentista per tal d’assolir un Estat català independent.
El dia 13-D es va marcar un precendent. Es van organitzar a nivell “nacional” un referendum organitzat per la societat civil i amb una participació del Sí més que remarcable.
Ara toca sumar esforços des de les diverses plataformes com reagrupament o Suma independencia per agrupar el màxim nombre de vots independentistes cap al parlament i declarar de forma unilateral la sobirania del nostre poble. Catalunya ha començat a avançar i sembla que la bola va creixent a mesura que roda.
Les proximes consultes han de realitzar-se amb més serietat per aconseguir millors resultats i tornar a marcar l’agenda del país. Ben aviat arribarà a ciutats importants com Girona. De moment només ens hem de felicitar. Endavant!
Amb aquesta frase tan nostraad podriem definir l’acció política despres que es descobris que l’Angel Colom havia rebut una donació d’en Millet, el del palau de la Música. L’acció dels partits polítics va ser igual, com dirien algun un front comú, que aquí no passa res.
Es evident que el finançament dels partits, de les empreses afins, dels informes a dit, dels carrecs de confiança…. i un llarg etc. Fan que la política hagi esdevingut el primer NEGOCI a Catalunya.
Per això i per la independència ara toca Reagrupament. I “Que n’aprenguin!!”
Segons informa el mundo deportivo, Joan Laporta, anirà delegant progressivament les seves funcionalitats com a president del FC Barcelona per dedicar més temps a la política. Tot i que encara no ha desvetllat el seu posicionament dintre dels partits, té les portes obertes a Reagrupament, amb qui diu comparti objectius.
En les últimes reunions de la junta directiva, Joan Laporta ha comunicat als seus companys que a partir d’ara deixarà d’assistir cada dia al club i que només hi anirà els dilluns i els divendres, a part dels dies de partit. D’aquesta manera les reunions de directiva que fins ara eren dimarts passaran a ser divendres Així doncs serà Alfons Godall qui guanyarà protagonisme al capdavant del club, de cara a les properes eleccions. Godall apunta a ser el relleu de Joan Laporta.
Opinió de l’Aleix Traveria Vilà que creiem que cal ser publicada.
Avui en dia la política basada en la democràcia es deteriora a mesura que els programes televisius prenen importància davant del coneixement polític dels ciutadans. Així doncs, els polítics no només entenen de la seva professió sinó que han de ser els millors actors per tal de aconseguir un gran valor mediàtic i popular per el seu partit i guanyar les seves eleccions. No és estrany que en l’Educació Secundària Obligatoria no ensenyin política ni economia? No sembla que els mateixos polítics estiguin interessats en els baixos coneixements polítics de la joventut espanyola? Per tant els ciutadans cada cop entenem menys de interessos polítics particulars i ens deixem caure sobre els qui ja tenen el poder (PP i PSOE). Per això la majoria de nosaltres no som crítics davant la televisió i creiem tots els successos que ens volen fer veure mitjançant enganys, oposició i crítica de accions entre els dos grans partits, o bé entre partits minoritaris d’una autonomia. Continuar…
CiU i Esquerra han proclamat al vent, la seva alegria i que recolzaran totes les iniciatives que apareguin en aquest sentit. Per dir això s’ha de tenir molta barra. Ells que van rebutjar la ILP i que hagin d’esperar a que els ciutadans es mullin per ells, juguen amb l’electorat com si aquest fos ximple.
