El nacionalisme
El mot nacionalisme, és realment molt peculiar. Sempre que s’utilitza el terme “nacionalistes” es per fer referència als catalans, bascos o gallecs. Vull suposar que és un fet aïllat al món, doncs quan un engega la televisió i veu que tots parlen de la “selección española”, on hi apareixen un seguici de personatges guarnits amb mil i un accessoris i amb la cara pintada, cosa no gaire agradable quan acabes de menjar, aquests no són qualificats de nacionalistes… D’altra banda tampoc són nacionalistes els partits d’àmbit estatal com el PP i PSOE.
Fent una reflexió podem veure com el significat nacionalista, ha passar a ser un qualificatiu pejoratiu, mitjançant el qual es pretén ridiculitzar o assenyalar tot aquell que no es sent espanyol i ho demostra, s’ha convertit en un terme sinònim de “radical” o de “anti-espanyol”.
Però aquest fet que ja és normal i que ha calat a les ments de molts catalans, també s’ha produït en direcció contraria i això és un clar indici que quelcom esta canviant a casa nostra. Ara, aquí som més clars, i és que els individus que abans he anomenat i que no val la pena repetir (no voldria ferir la sensibilitat dels lectors), no son “nacionalistes españols”, directament són fatxes que queda molt més clar.
Comparteix:
