El temps se’ns tira a sobre
A ningú se li escapa que la societat catalana i el sentiment de país corre el risc de dissoldre com el sucre en un tallat, amb nits com la d’ahir a més el tallat s’ha remenant per aconseguir que el procés de dissolució sigui més ràpid.
El poble català viu envoltat pels mitjans mediàtics espanyols que lentament perforen el cervell dels ciutadans, els quals acaben embadalits com si d’una teràpia es tractes.
La situació és insostenible i dia rere dia l’espanyolisme guanya terreny, ens cal un estat propi ja! O acabarem essent una colònia amb un trets folklòrics característics. Que podem fer els ciutadans del carrer per aconseguir la independència del país, si la classe política catalana asseguda a la poltrona no actua?
Volem un projecte engrescador, que posi sobre la taula la independència com a únic punt del programa electoral. Potser les CUP puguin aconseguir-ho… el temps(cada cop més escàs) ens ho dirà.
Comparteix:
June 30th, 2008 at 12:40 pm
Jo m’estic tornant en un català desil·lusionat i és molt trist i quasi depressiu.
June 30th, 2008 at 6:19 pm
Faig el meu segon comentari seguit… Només per a dir el següent: entenc que no us agradi “la Roja” o que odieu a Espanya. El que no entenc és com no us adoneu que esteu engendrant la partició d’aquesta gran nació que és Catalunya. És cert, soc “xarnego”. Sí, ho soc, però estimo Catalunya i el català, la seva gent i la seva cultura, la capacitat de reflexió i el pensar que té el poble català. A mi, però, m’esteu perdent. No vull formar part d’aquest odi incongruent del que feu gala. Si s’accepten els meus comentaris seguiré visitant aquest diari, sempre que es respongui amb el mateix respecte amb el que us he escrit jo. Salut!
June 30th, 2008 at 6:32 pm
No és odi cap a Espanya, només desitjo que el lladre del meu veí que treballa amb les meves eines no en pugui treure profit. Es per aquest motiu que desitjo la independència del meu país, per poder estar al mateix nivell que els altres països del planeta.