Política actual espanyola
Opinió de l’Aleix Traveria Vilà que creiem que cal ser publicada.
Avui en dia la política basada en la democràcia es deteriora a mesura que els programes televisius prenen importància davant del coneixement polític dels ciutadans. Així doncs, els polítics no només entenen de la seva professió sinó que han de ser els millors actors per tal de aconseguir un gran valor mediàtic i popular per el seu partit i guanyar les seves eleccions. No és estrany que en l’Educació Secundària Obligatoria no ensenyin política ni economia? No sembla que els mateixos polítics estiguin interessats en els baixos coneixements polítics de la joventut espanyola? Per tant els ciutadans cada cop entenem menys de interessos polítics particulars i ens deixem caure sobre els qui ja tenen el poder (PP i PSOE). Per això la majoria de nosaltres no som crítics davant la televisió i creiem tots els successos que ens volen fer veure mitjançant enganys, oposició i crítica de accions entre els dos grans partits, o bé entre partits minoritaris d’una autonomia.
Després d’aquests arguments podríem descriure la democràcia espanyola com a associació de grups polítics que conformen un estat elegits per el poble que ha estat manipulat publicitàriament per una minoria de personatges de poders econòmics elevats que imposen la seva ideologia per televisió, cartells publicitaris, Internet, etc. Per això és una democràcia falsa i que no deixa governar a partits polítics econòmicament inferiors que a mida que passa el temps han desaparegut. També és una democràcia immerescuda ja que el gran nombre d’abstenció al vot fa que els polítics governin amb una majoria de votants però amb una minoria de habitants que els desitgen al poder.
Com podem saber quin és el nostre partit polític si dintre del nostre estat tant sols en governen dos que creuen diferenciar-se entre dretes i esquerres? Com pot qualsevol poble català, basc, gallec… diferenciar-se políticament dels partits grans que decideixen i treure’n algun benefici particular? És per això que mentrestant els polítics espanyols siguin tant mediàtics i tant votats no deixaran mai que grups nacionalistes no espanyols tinguin poder per decidir tant sols en les seves competències i els seus diners?. És per això que es retalla l’estatut català segons interessos espanyols i s’intenta prohibir el referèndum d’Arenys de Munt que només simbolitza la llibertat d’expressió del poble? Com pot estar feta una constitució democràticament si afavoreix els interessos del poble espanyol, però no als pobles espanyols catalans i bascos que són minoritaris.
Però ara ja comprenc el perquè de tot plegat. Només cal tirar uns anys enrere per adonar-se’n. Els espanyols a principis de segle XX continuaven amb una economia basada en l’agricultura dels terratinents que no els interessava millorar tecnològicament els conreus perquè ja tenien grans beneficis pagant als jornalers amb sous de misèria. Però aquests sistema era insuficient per a la subsistència d’un poble espanyol demogràficament creixent. Per tant subsistien dels dos grans motors econòmics espanyols: Catalunya i el País Basc que si tenien indústries tèxtils i mineres i una agricultura tecnològicament creixent. La insuficiència del estat espanyol es va demostrar ni més ni menys quan Franco va declarar l’autarquia basada en l’economia única i exclusivament del estat espanyol. Es passava fam i el poble aconseguia menjar caríssim al mercat negre. Finalment Franco va obrir el mercat internacional i amb l’ajuda dels americans i els consellers econòmics de l’Opus van sortir de la crisi. Franco també va marginar culturalment i políticament als pobles que es posessin en contra de l’unitat d’Espanya.
Actualment la insuficiència del estat espanyol ha tornat a ser demostrada per la crisis vigent. Podríem dir que els constructors immobiliaris que tant han construït i especulat són ni més ni menys com els terratinents del segle XX. Són personatges que per sobre de tot imposen els seus criteris econòmics individuals per enriquir-se construint com més millor pagant sous justos als treballadors per fer edificis en gran quantitat i no qualitat, i a sobre venent-los com si fossin de una qualitat altíssima. Tard o d’hora havia de passar i iniciar-se la crisis econòmica per tal de que s’adonessin que l’economia espanyola no es pot basar en un motor econòmic de la construcció immobiliaria o una agricultura tecnològicament no rendible. I és per tot això que els espanyols polítics saben més que ningú que els seus dos motors econòmics autonòmics catalans i bascos no poden ni han de separar-se de l’estat espanyol, ja que llavors si que entrarien en una crisi profunda. Espanya necessita Catalunya i el País Basc per poder rutllar com li cal. També es demostra en el tarannà dels espanyols que amb forces guanys econòmics invertirien lo suficient per tenir rentables les seves empreses i es gastarien la resta dels diners en la seva pròpia vida econòmica. Els catalans en canvia som un poble de tarannà en el qual cal invertir en els nostres productes i industries per fer-los més competents i deixem a segon terme les qualitats de vida.
Per això els espanyols no volen la nostra independència perquè saben que depenen de nosaltres. Són ells els dependents, els que haurien de canviar de tarannà i fer-se solvents econòmicament, els que haurien de deixar triar lliurement i democràticament als pobles que vulguin autodeterminar-me, els que haurien de deixar de retallar i prohibir, els que haurien d’agrair a Catalunya tot el suport durant aquests segles i finalment són ells els que haurien d’adonar-se que com més prohibeixin i es posin en contra de Catalunya més s’aixecaran els catalans i proclamaran… justícia!
Aleix Traveria Vilà
Arenys de Munt - 14/09/2009
Comparteix:
