L’altre dia va jugar la selecció espanyola, i per si no ho sabeu va guanyar, de fet no adonar-se’n és gairebé impossible quan el dia després de la victòria no es podia veure res més a la televisió, bé això o mirar el 33(que és el que vaig fer jo). Bé el fet és que Espanya va guanyar a Itàlia en els penals, amb el gol d’en Cesc.

I vet aquí que ara pensava amb la gran representació catalana a la selecció forana, un gruix de catalans botiflers que juguen amb la selecció espanyola… Però reflexionant-hi… Què coi, jo també jugaria amb la selecció espanyola, tot i el que més em fotria seria haver de lluir aquella samarreta, però que hi farem.

Continuar…

Veient les cues quilomètriques que es formen per anar cap a la costa, o a l’hivern per anar cap a la muntanya, es veu clarament que el país ha de fer un esforç i apostar pel tren. Un projecte de país que cap partit polític afronta amb valentia.

Les raons per les que opini això son varies. D’una banda l’ampliació de les carreteres dia rere dia, fan que el trànsit millori sense aconseguir solucionar el problema, tot destrossant el paisatge. De l’altra el preu del cru fa insostenible a mig i llarg termini que cada habitant tingui un cotxe.

Continuar…

Llegint l’avui he topat amb la notícia, “La meitat dels alumnes d’ESO no parla català amb els amics” sens dubte el titular és impactant i preocupant, ja que els catalanoparlants es troben cohibits i es passen al español ràpidament.

Tots sabem que parlar en català tot el dia ja és tot un repte per un adult amb consciència nacional i lingüística i no es d’estranyar que en l’àmbit dels adolescents, on molts d’aquests encara no tenen consciència nacional o si la tenen no estan disposats a ser l’ase dels cops per fer-ho, ningú s’escapa de com n’és de complicada la vida a aquesta edat.

Continuar…

Jo era dels que pensava que tot i l’aproximació més que evident d’ERC cap al PSC, cosa que no m’ha agradat mai, aquesta no perdria el seu perfil independentista que tan proclama, però sembla que ara en el congrés del PSOE del principat, on hi ha un munt d’esmenes, cap a 4000, n’hi apareix una(tot un èxit), que defensen el dret a decidir.

I aquí ja salten les alarmes, tot i que aquest dret a decidir, deu fer referència a decidir quants càrrecs toquen a repartir, o a decidir el sou que es posaran quan entrin a ves a saber quin òrgan polític… ja que els socialistes, concretament aquests, els agrada molt aferrar-se a la mamella.

Bé doncs sembla que no sinó que el dret a decidir és el de l’autodeterminació, evidentment no deixa de ser una anècdota d’un grup de socialistes de Vilanova i la Geltrú amb sentit de l’humor, ja que aquesta esmena (i potser els seus autors) anirà directament al contenidor blau, és a dir a reciclar.

La nova executiva d’Esquerra, ha marcat amb línies vermelles el que cal per fer complir el pacte de govern unes línies que segon el president Montilla ja són en el pacte de govern, així doncs de que serveix marcar aquestes línies?

Potser el fet no són ben bé les línies, sinó les característiques d’aquestes, perquè a Esquerra, bé, a la nova directiva del sector Puigcercós, ningú ha dit si les esmentades línies estan fetes amb retolador permanent, d’aquell que no marxa al cap del temps… o si són línies escrites amb llapis que poc a poc van perdent intensitat i s’esvaeixen, i on sempre hi ha l’opció de corregir amb goma…

Continuar…

El mot nacionalisme, és realment molt peculiar. Sempre que s’utilitza el terme “nacionalistes” es per fer referència als catalans, bascos o gallecs. Vull suposar que és un fet aïllat al món, doncs quan un engega la televisió i veu que tots parlen de la “selección española”, on hi apareixen un seguici de personatges guarnits amb mil i un accessoris i amb la cara pintada, cosa no gaire agradable quan acabes de menjar, aquests no són qualificats de nacionalistes… D’altra banda tampoc són nacionalistes els partits d’àmbit estatal com el PP i PSOE.

Continuar…

Després del superdissabte d’Esquerra i els resultats obtinguts, tot apunta que ERC continuarà com ara esdevenint a l’orbita dels socialistes i aparcant el tema de l’independentisme a la cua del programa electoral.

El sr Puigcercòs, s’aferrarà a la poltrona i no hi haurà qui el deixi, així doncs ara que el projecte independentista sembla orfe, aparèix una nova oportunitat, aquest cop a Convergència, on el corrent intern “Refundar Convergència” ha començat a treballar per donar a coneixer les seves idees per aconseguir que aquestes es tirin endavant quan arribi el congrés.

Continuar…

Avui ERC té una cita amb les urnes, un superdissabte al més pur estil nord-americà que servirà per fer un canvi o no, a la direcció del partit, els mitjans no s’han quedat indiferents al davant d’aquesta iniciativa, que pot marcar un precedent a la cultura política catalana.

I és que si realment els partits i la política en general volen despertar interès, i motivar la participació, aquestes eleccions per triar la direcció del partit amb que om pot simpatitzar fa que es vegi la política com quelcom més obert i participatiu, ja que el que prèviament es triï, serà el que més tard s’haurà d’enfrontar als altres partits.

Continuar…