Escric aquesta entrada per aclarir o explicar perquè volia que Espanya perdés. Després de diverses converses que he tingut en les que m’han criticat per odi o barrejar política i esport, passaré a analitzar la situació.

Faré servir un exemple per escenificar la situació que queda amagada, suposem que som els amos d’una botiga i en tenim una altra al costat. Aquesta botiga del costat no ens permet obrir les portes posant-hi totes les traves possibles. A més, entra a la nostra per agafar-ne els millors productes i vendre’ls a la seva, mentre la nostra roman tancada. Davant d’aquesta situació, el meu sentit de competitivitat fa que desitgi que la botiga del costat perdi clientela i la guanyi el basar oriental que s’ha obert al davant.

Continuar…

A ningú se li escapa que la societat catalana i el sentiment de país corre el risc de dissoldre com el sucre en un tallat, amb nits com la d’ahir a més el tallat s’ha remenant per aconseguir que el procés de dissolució sigui més ràpid.

El poble català viu envoltat pels mitjans mediàtics espanyols que lentament perforen el cervell dels ciutadans, els quals acaben embadalits com si d’una teràpia es tractes.

La situació és insostenible i dia rere dia l’espanyolisme guanya terreny, ens cal un estat propi ja! O acabarem essent una colònia amb un trets folklòrics característics. Que podem fer els ciutadans del carrer per aconseguir la independència del país, si la classe política catalana asseguda a la poltrona no actua?

Volem un projecte engrescador, que posi sobre la taula la independència com a únic punt del programa electoral. Potser les CUP puguin aconseguir-ho… el temps(cada cop més escàs) ens ho dirà.

Navegant per la xarxa concretament al web de racocatala.cat, trobo un fil interessant en el forúm animant a la gent a sortir al carrer per celebrar, si s’escau, la derrota de la selecció española. A més conten amb un blog(bloc) interessant amb més informació que tot seguit ús adjunto.

Des d’aquí a part d’esperar amb candeletes la derrota, també volem que la participació a aquesta iniciativa sigui important, més que res per fotre una mica a España amb tanta campanya i tanta promoció.

Veurem doncs l’èxit de la concentració, si l’àmic Arxavin ens fot un cop de mà.

L’altre dia va jugar la selecció espanyola, i per si no ho sabeu va guanyar, de fet no adonar-se’n és gairebé impossible quan el dia després de la victòria no es podia veure res més a la televisió, bé això o mirar el 33(que és el que vaig fer jo). Bé el fet és que Espanya va guanyar a Itàlia en els penals, amb el gol d’en Cesc.

I vet aquí que ara pensava amb la gran representació catalana a la selecció forana, un gruix de catalans botiflers que juguen amb la selecció espanyola… Però reflexionant-hi… Què coi, jo també jugaria amb la selecció espanyola, tot i el que més em fotria seria haver de lluir aquella samarreta, però que hi farem.

Continuar…

Veient les cues quilomètriques que es formen per anar cap a la costa, o a l’hivern per anar cap a la muntanya, es veu clarament que el país ha de fer un esforç i apostar pel tren. Un projecte de país que cap partit polític afronta amb valentia.

Les raons per les que opini això son varies. D’una banda l’ampliació de les carreteres dia rere dia, fan que el trànsit millori sense aconseguir solucionar el problema, tot destrossant el paisatge. De l’altra el preu del cru fa insostenible a mig i llarg termini que cada habitant tingui un cotxe.

Continuar…

Llegint l’avui he topat amb la notícia, “La meitat dels alumnes d’ESO no parla català amb els amics” sens dubte el titular és impactant i preocupant, ja que els catalanoparlants es troben cohibits i es passen al español ràpidament.

Tots sabem que parlar en català tot el dia ja és tot un repte per un adult amb consciència nacional i lingüística i no es d’estranyar que en l’àmbit dels adolescents, on molts d’aquests encara no tenen consciència nacional o si la tenen no estan disposats a ser l’ase dels cops per fer-ho, ningú s’escapa de com n’és de complicada la vida a aquesta edat.

Continuar…

Jo era dels que pensava que tot i l’aproximació més que evident d’ERC cap al PSC, cosa que no m’ha agradat mai, aquesta no perdria el seu perfil independentista que tan proclama, però sembla que ara en el congrés del PSOE del principat, on hi ha un munt d’esmenes, cap a 4000, n’hi apareix una(tot un èxit), que defensen el dret a decidir.

I aquí ja salten les alarmes, tot i que aquest dret a decidir, deu fer referència a decidir quants càrrecs toquen a repartir, o a decidir el sou que es posaran quan entrin a ves a saber quin òrgan polític… ja que els socialistes, concretament aquests, els agrada molt aferrar-se a la mamella.

Bé doncs sembla que no sinó que el dret a decidir és el de l’autodeterminació, evidentment no deixa de ser una anècdota d’un grup de socialistes de Vilanova i la Geltrú amb sentit de l’humor, ja que aquesta esmena (i potser els seus autors) anirà directament al contenidor blau, és a dir a reciclar.

La nova executiva d’Esquerra, ha marcat amb línies vermelles el que cal per fer complir el pacte de govern unes línies que segon el president Montilla ja són en el pacte de govern, així doncs de que serveix marcar aquestes línies?

Potser el fet no són ben bé les línies, sinó les característiques d’aquestes, perquè a Esquerra, bé, a la nova directiva del sector Puigcercós, ningú ha dit si les esmentades línies estan fetes amb retolador permanent, d’aquell que no marxa al cap del temps… o si són línies escrites amb llapis que poc a poc van perdent intensitat i s’esvaeixen, i on sempre hi ha l’opció de corregir amb goma…

Continuar…