Avui utilitzo aquesta expressió, per intentar visualitzar el joc que té el govern Espanyol cap el govern del principat, com aquell que no vol pagar va donant llargues i ajornant els pagares per anar tirant del tros.

I es que la reunió bilateral, s’ajorna. Aquest anunci arriba després que aquest dilluns la Generalitat anunciés l’anul·lació de la reunió de la Comissió Mixta de Transferències que s’havia de celebrar aquest dijous a Madrid per falta d’acord en la major part de temes, uns temes que en teoria ja s’havien tancat en la tensa reunió del gener, entre els quals hi havia els permisos de treball als immigrants.

Continuar…

Ens han comunicat que acaben d’estrenar enfoCAT.com un portal comunitat de fotografia, en català. El web vol aglutinar la gran quantitat de fotògrafs professionals i afeccionats al món de la fotografia.

Tot i que el projecte encara esta en una versió BETA, ja esta plenament activa, el sistema permet penjar i valorar fotografies explicant en tot moment que cal millorar, d’aquesta manera la comunitat té un aspecte d’autoaprenentatge en el món de la fotografia. D’altra banda i per donar-li una component més competitiva els punts és van acumulant tot augmentant el rang dins la comunitat. De fet té tot un seguit de normes per animar la participació.

Continuar…

La natalitat catalana es situa al voltant dels 84.000 naixements l’any, la taxa de naixements ha fet una crescuda espectacular, així doncs el nombre de nous catalans serà cada cop més gran i en conseqüència les necessitats del país també, les necessitats en relació als serveis hospitals, escoles… i en relació a les infraestructures.

Aquesta és sens dubte una de les raons de pes per avançar cap a la sobirania plena del nostre país, i poder disposar d’una vegada amb els diners que ens pertoquen per poder equipar el país per un futur prometedor.

Continuar…

Arran de la noticia del diari Avui, La fiscalia investiga si l’imam de Tàrrega anima les nenes a deixar l’escola per casar-se, es torna a obrir el debat al voltant de la religió (dic religió i no religió musulmana ja que totes són “iguals”) i concretament de la figura dels Imams en la societat musulmana.

Per començar diré que es molt fàcil desconfiar i criticar amb la ignorància que ho faré jo, doncs els meus coneixements de la religió musulmana són molt escassos, però em servirà per comentar que aquesta ignorància de la que faig gala és la mateixa que utilitza la societat per fer crítiques molt dures.

Continuar…

Veient la nova iniciativa sobiranista, en forma de bloc, El Bloc Gran Del Sobiranisme, un bloc col·lectiu que compte amb la participació de catalans de diversos àmbits amb el sobiranisme com comú denominador. No hi ha dubte que la societat catalana és una societat que s’implica i es mulla pel país, una societat que s’organitza quan cal, i ara cal, per fer sentir la seva veu.

Tot això ajudarà, o això s’espera, a que els partits polítics amb obrin el ulls i posin fil a l’agulla per començar un canvi polític que ens ha de dur a la sobirania plena a curt termini.

D’altra banda, voldria posar de manifest el buit d’iniciatives sobiranistes entre els nous catalans, que han de sentir-se seu aquest projecte de país, un projecte que ha de comptar amb el màxim nombre de representants de la societat catalana.

Així doncs només em queda felicitar els components del Bloc Gran, als quals desitjo molta sort.

Segons els últims informes de Greenpeace, la costa catalana destaca per la seva contaminació i la massiva urbanització. D’aquesta manera posa de manifest com els diversos governs sense tenir en compte el color que representin opten per la massificació urbana arran de costa. La zona del País Valencià és la més castigada, però no gaire lluny del principat o ses Illes. Tot plegat i segons Greenpeace un desastre mediambiental.

El turisme de platja fa que s’hagin construït apartaments a l’Ametlla de mar, per exemple, tot i que aquesta zona en concret hi ha terrenys protegits per la llei de costes.

Continuar…

En els darrers anys, el moviment sobiranista ha passat del cor al cap, m’explico. A mesura que passa el temps el moviment sobiranista esdevé ja no només un sentiment de molts catalans dels que porten el país a la sang, sinó que a poc a poc molts ciutadans, no menys catalans que els anteriors, però que tenen una visió més pràctica del país on viuen s’apunten a la sobirania.

Inevitablement els primers, entre els qual m’hi trobo identificat, caiguem sovint en el cor per explicar la nostra ideologia, influint amb més pena que glòria sobre els nostres interlocutors.

Per aquest motiu, trobo molt encertada la secció, Xifres que fan pensar, del web del Cercle d’estudis sobiranistes, que visualitzen clarament com la independència del país no és només qüestió de cor sinó de cap, i més concretament de butxaca.

Escric aquesta entrada per aclarir o explicar perquè volia que Espanya perdés. Després de diverses converses que he tingut en les que m’han criticat per odi o barrejar política i esport, passaré a analitzar la situació.

Faré servir un exemple per escenificar la situació que queda amagada, suposem que som els amos d’una botiga i en tenim una altra al costat. Aquesta botiga del costat no ens permet obrir les portes posant-hi totes les traves possibles. A més, entra a la nostra per agafar-ne els millors productes i vendre’ls a la seva, mentre la nostra roman tancada. Davant d’aquesta situació, el meu sentit de competitivitat fa que desitgi que la botiga del costat perdi clientela i la guanyi el basar oriental que s’ha obert al davant.

Continuar…